Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents S-chanfSaas lemma sequent

S-charl
Veglia colonia da miniers situada en la Val S. sin territori da la vischnanca da Scuol al passadi da Scuol en la Val Müstair. 1095 Scharles, tud. Scarl. Il num S. na po betg vegnir deducė, sco quai ch'ins supponiva pli baud, da Carl il Grond. En il 11. e 12. tsch. han regalā ils signurs da Tarasp bains a S. a la claustra da Scuol. La chaplutta deriva prob. dal 11./12. tschientaner. A partir dal 1317 č vegnida cedida la miniera d'argient a S. a differentas fam. engiadinaisas, il 1356 als Plantas da Zuoz. Fin a la liberaziun da l'Engiadina Bassa il 1652 č stada la regaglia da la miniera en ils mauns dals conts dal Tirol resp. dal domini austriac. En ils onns 1499 e 1621 č la colonia arsa giu. En il 17. tsch. č vegnida sistida l'explotaziun da plum e d'argient a S. Tr. il 1819 ed il 1829 ha Johann Hitz da Claustra manā la miniera. Dal 1823 al 1828 han ins pudė explotar 8'060 kg plum e 200 kg argient. Da quel temp dateschan la chasa dals miniers e las ruinas da la "Schmelzra" (restaurada dapi il 1989, museum dapi il 1997). Enturn il 1850 č la miniera vegnida serrada definitivamain. Fin il 1950 č S. stā in abitadi permanent, oz č la val in territori appreziā per gitas en muntogna e turas da skis.


Litteratura:
S., 2003; M. Schreiber, Der historische Bergbau bei S. im Unterengadin, 2004.

Paul Eugen Grimm

lemma precedents S-chanfSaas lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :