Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Set, Pass dalSforza lemma sequent

Sevgein
Vischnanca polit., cirq. Glion, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada sin ina terrassa al sid da la Val dal Rain Anteriur a la sortida da la Val Lumnezia, cun la culegna Isla en vischinanza da Glion. Ca. 840 Souiene, tud. Seewis im Oberland (uffiz. fin il 1943). 1850 173 abit.; 1900 179; 1950 210; 1970 151; 2000 207. Chats dal temp da bronz (Cultura da Crestaulta) e dal temp rom. sut la baselgia. Ils nums da las collinas Purnal/Parnaul ed il Chischlatsch sur il vitg, deducė dal lat. castellum, fan allusiun a vegls chastels dal pievel. Enturn il 840 era S. in bain roial carolingic. Ultra da purs libers han disponė en il 14. tsch. ils baruns de Montalt da gronds possess. Lur chastč da fam., il Casti, sa chattava a la via veglia da S. a Pitasch. Tributs e toponims (Quadras) conferman la predominanza da l'agricultura e da l'allevament da muvel en il temp medieval tardiv. Durant la Refurmaziun č la vischnanca da S. restada prevalentamain catolica. Il 1575 č ella sa separada ecclesiasticamain da Castrisch, convertida a la cretta ref., ed č daventada in'atgna plaiv (s. Tumasch) il 1647. La baselgia barocca dal 1694, in edifizi impurtant per l'istorgia d'art, č il tschintgavel implant existent dapi il 8. tsch. en quest lieu. En il temp medieval tardiv ha la vischnanca da S. appartegnė al Signuradi da Lags, dal qual ella č sa separada il 1518. Alura ha S. furmā fin il 1850 ina dretgira cun Lags. L'allevament da muvel e la mastergnanza furman anc adina las funtaunas d'entrada principalas da la vischnanca. Il 1976 č S. vegnė distinguė dal Cussegl d'Europa per sia excellenta planisaziun locala e per la tgira da monuments. Meglieraziun gen. 1997-2010. Part da la populaziun da lingua rum. 2000: 54,6%/73,9% (ML/Lindic).


Litteratura:
Gem. GR, nr 159, 1982; Cudischet da S., 2007.

Martin Bundi

lemma precedents Set, Pass dalSforza lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :