Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Stielva, Pass dalStiffler, Hans lemma sequent

Stierva
Vischnanca polit., cirq. Alvaschagn, distr. Alvra, construida a mantun sin la spunda sanestra da la Val d'Alvra inferiura. Attestà en l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) sco Seturiuo, tud. Stürvis (uffiz. fin il 1943). 1850 179 abit.; 1900 150; 1950 150; 2000 128. Il 1984 han ins scuvert restanzas d'ina fundaria da fier da l'onn 1800 a.C. en vischinanza da l'aclaun da Tiragn (1600 m). En il 12. e 13. tsch. ha furmà S. il cunfin tr. il territori dals baruns de Vaz ed il Surmeir en possess da l'uvestgieu da Cuira. Il 1275 han ils de Vaz perquai laschà eriger il chastè da La Tor (abità anc oz) che serviva da sedia als signurs da Stürffis, attestads per l'emprima giada il 1312 ed extinguids en il 15. tschientaner. L'odierna baselgia gotica, consecrada a s. Maria, datescha dal 1521 ed è vegnida construida sin il fundament da duas baselgias precedentas, doc. il 1290 ed il 1357. A partir dal 1356 ha S. appartegnì al territori episcopal e dal 1552-1851, ens. cun Mut, a la dretgira auta da Vaz entaifer la LCD. Fin il 1950 è S. stà in vitg puril cun entradas impurtantas da la cultivaziun dal guaud. Las tegias dals trais aclauns, utilisads a ses temp sco pastgiras da primavaira, e quella da l'alp veglia èn vegnidas transfurmadas en chasas da vacanzas. Suenter il 1950 èn sa diminuids ils bains purils; grazia a la meglieraziun iniziada il 1960 ed a purs giuvens po l'agricultura dentant surviver. S. furma cun Mon e Salouf in consorzi da scola cun la scola primara a S. Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 98.5%; 1941 89.5% (LM); 2000 66.4%/80.5% (ML/Lindic).


Litteratura:
Kdm GR 2, 310-20; J.L. Muraro, Untersuchungen zur Geschichte der Freiherren von Vaz, 1972; G.P. Thöni, Ena culareia preistorica a S., en: Sulom, 64/1985, 139-53 (tud. en: Der Bergknappe, 1991, nr. 57); U. Clavadetscher, Ausgrabungen in der Pfarrkirche St. Maria Magdalena in S., en: Geschichte und Kultur Churrätiens, edì dad U. Brunold, L. Deplazes, 1986, 147-79.

Gion Peder Thöni

lemma precedents Stielva, Pass dalStiffler, Hans lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :