Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Vergerio, Pietro [Pier] PaoloVersell, Walter lemma sequent

Vermunt
Designaziun cumplessiva per la cuntrada autalpina austr. en l'intschess da la Bielerhöhe (2036 m) al cunfin tr. il Vorarlberg ed il Tirol. Il V. Grond, la Val dals Bouvs, Val da Clostra, il Tschifernella ed il Kromertal fan part dal Montafun, il V. Pitschen e la Val da Bügls (tud. Bieltal) dal Paznaun (rum. ist. Pazzanun). Dapi il 20. tsch. è ina part dal territori alpester vegnida messa sut aua (lais da serra da las Vorarlberger Illwerke AG). La gronda part da las alps dal V. vegnivan explotadas dapi il 15. tsch. da purs engiadinais da las vischnancas d'Ardez e Guarda da l'autra vart da las muntognas. Els chatschavan lur muvel la primavaira e l'atun sur il glatscher da V. e la Fuorcla V. (2798 m) en la Val dals Bouvs u sur il Pass Futschöl (2768 m) en la Val Jam a Cuttüra (tud. Galtür) ed alura da la val orasi vers V. In'ulteriura colliaziun existiva da Claustra sur il Pass da Clostra (2751 m) en la Val da Clostra. Cura che la refurmaziun è arrivada en l'Engiadina, èn ils da Paznaun restads tar lur cretta veglia, quai ch'ha chaschunà ina tscherta alienaziun. Avanzaments periodics dals glatschers difficultavan il passadi cun il muvel sin las alps dal V. Vers la fin dal 19. tsch. ha il fiscus austr. inchargià ils Engiadinais cun impostas. Il 1863 ha Guarda vendì ses possess alpester en quella regiun ad Ardez ch'ha cedì il 1900 V. Grond ed il V. Pitschen per 64'000 frs a la vischnanca da Cuttüra. Oz garantescha mo pli l'alpinissem contacts vicendaivels. 


Litteratura:
J.B. Catani, Bemerkungen über eine Bergreise, en: Alter Sammler, 1781, 33-63; T. Schmid, Da glieud e terrain engiadinais in Val Paznaun, en: Annalas, 83/1970, 55-96; 84/1971, 37-82; T. Schmid, Das Tal Paznaun in den Engadiner Urkunden und Chroniken, 1976; BZ, 19-9-1981.

Martin Bundi

lemma precedents Vergerio, Pietro [Pier] PaoloVersell, Walter lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :