Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ZervreilaZiegler, Paul lemma sequent

Zezras [Zir]
Vischnanca polit., lieu principal dal cirq. dals Tschintg Vitgs, distr. Landquart (fin il 2001 Landquart Sut). Tras Z. manavan las pli impurtantas vias istoricas da la Val dal Rain. Fin il 1854 ha appartegně era Mastrils a Z. Il 1913 čn las trais enclavas Oberzollbruck (1910 30 abit.), Russhof (il posteriur Plantahof; 1910 91 abit.) ed Untere Mühle (1910 8 abit.) vegnidas separadas da Z. ed attribuidas a la vischnanca dad Eigias. 824 Zizuris, tud. Zizers (uffiz.). 1850 925 abit.; 1900 1'107; 1950 1'281; 1980 2'425; 2000 2'983.
Culegna neolitica da curta durada enturn ils onns 4800 a.C.; chats dal temp da bronz e da munaidas rom. dal 1. tsch. s.C. Il territori da Z. č vegně urbarisŕ durant il temp medieval tempriv. L'onn 955 ha Otto I legŕ a l'uvestgieu da Cuira sia curt a Z. (scuverta il 2010), il 966/67 ha el cedě la suveranitad sur la duana. Durant il temp autmedieval č il chastč da Friedau stŕ il center dal signuradi episcopal a Z. La baselgia roiala, consecrada als ss. Pieder e Paul, č vegnida legada l'onn 955 a l'uvestgieu da Cuira. En la plaiv veglia da Z. čn attestads il 1612 per l'emprima giada protestants, il 1614 era ca. la mesadad da la populaziun ref.; Z. č restŕ paritetic. A partir dal 1644 č la baselgia dals Ss. Pieder e Paul vegnida utilisada dals catolics e suenter il 1686 pastorada da chaputschins. Ils refurmads han obtegně la chaplutta da S. Andreas (doc. per l'emprima giada il 1340). Tr. il 1527 ed il 1567 č la vischnanca da Z. sa liberada da tut las dieschmas e da tut ils dretgs feudals. Suenter il 1790 č Z. daventŕ in center dals Patriots. Sco lieu da martgŕ e chapitala da la dretgira auta dals Quatter Vitgs ha Z. obtegně ina grond'impurtanza en la vallada a partir dal temp autmedieval. Numerus edifizis luxurius dal 17. tsch. dattan perditga da la predominanza da la fam. Salis. L'Unteres Schloss č l'ensaina da Z. Per il temp medieval čn attestads vaschlers betg libers, per il temp medieval tardiv fravis e cusunzs. Z. era in lieu da transtgargiada obligatoric per martganzia gronda; las anteriuras sustas čn sparidas. Las Trais Lias han cumprŕ ora ils dazis episcopals avant il 1785 ed abolě els il 1849. Dal 1771-77 ha existě il Philanthropinum sin il chastč da Marschlins (vischnanca dad Eigias dapi il 1913). A partir dal 1661 possedeva Z. dretgs d'alp extendids a Sardona/SG. La viticultura tradiziunala da la vischnanca, la pumicultura e la cultivaziun da verdura han subě grondas perditas a la fin dal 19. tsch. en consequenza d'epidemias e da la construcziun da la Viafier dal Gottard (imports e transports bunmartgads da l'Italia), ellas flureschan dentant puspč grazia a la dumonda creschenta da quels products. Dal 1950-80 č sa dublada la populaziun da Z. La part oriundamain gronda da pendularis dal lieu č vegnida cumpensada successivamain tras pendularis d'ordaifer, occupads en las div. interpresas industrialas (zona d'industria da Tardis) e da servetschs. La vischnanca da Z. vegn sviada dapi il 1958 tras la A13. Dapi il 1980 dispona ella d'ina atgna gasetta («Zizerser Dorfzitig»).


Litteratura:
Kdm GR 7, 402-17; P. Hassler, Zizers 955-1955, 1956; BZ, 16 al 21-7-1990; Gem. GR, 2003, 212; H. Götz, Zizerser Allerlei, [2003].

Adolf Collenberg

lemma precedents ZervreilaZiegler, Paul lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :