Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents IncendisIndustria lemma sequent

Independenza
L'independenza fa part, en il rom dal dretg internaz., da la suveranitad d'in Stadi e consista en il dretg da quel da decider en accord cun il dretg internaz. ed en atgna autonomia davart ses affars interns ed externs. Las Lias grischunas avevan revenditgā e pratitgā quest dretg dapi l'entsch. dal 16. tschientaner. Pieth numna la Republica dal 1524 in "stadi puril suveran". La Pasch da Vestfalia dal 1648 aveva sigillā formalmain sia independenza da l'Imperi. Ils Habsburgs eran dentant, sco conts dal Tirol, cunregents en la Republica da las Trais Lias. Las Otg Dretgiras eran sa cumpradas libras il 1649-52, l'Engiadina Bassa (senza Tarasp) il 1652 da l'avugadia habsburgaisa, il signuradi da Razén, Tenna e Sursaissa eran dentant restads sut il domini austriac. En ils temps che las pussanzas europeicas dominantas s'interessavan particularmain per ils pass grischuns (p.ex. durant ils Scumbigls grischuns) era l'independenza ina ficziun. Cun la Helvetica resp. la Mediaziun (1803) č passada la suveranitad statala suprema dal Grischun a la Confederaziun.


Litteratura:
Pieth, Bündnergeschichte, 75, 228; Head, Demokratie.

Adolf Collenberg

lemma precedents IncendisIndustria lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :