Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Conzett, ConradCoray, Johann de lemma sequent

Conzett [-Knecht], Verena
* 28-11-1861 a Turitg, † 14-11-1947 a Kilchberg/ZH, ref., dad Aschera. Figlia da Johannes Knecht, survegliader en ina fabrica da palpiri, e da Barbara n. Mathis. ∞ Conrad Conzett. Essend ses bab daventą tschorv, ha C. lavurą gia cun 13 onns en ina tenscharia, alura en ina filandaria, nua ch'ella č vegnida en contact cun il moviment dals lavurers tras Johanna Greulich (la dunna da Herman Greulich). Fin a sia maridaglia č ella stada cusunza da cravattas e vendidra a Turitg. Sper la tgira da ses quatter figls ha C. surpiglią lavurs administrativas en la stamparia da ses um e retschavģ en lur chasa persunalitads socialdemocraticas sco Paul Pflüger, Robert Seidel, August Bebel e Wilhelm Liebknecht. Comm. da la PS e da l'Associaziun da lavureras da Turitg. Pres. da l'Associaziun svizra da lavureras (fundada il 1890) ch'ella ha represchentą il 1896 a l'emprim Congress svizzer da dunnas. C. č s'engaschada o.t. per ina meglra protecziun da lavurers e lavureras, per l'assicuranza d'accidents sco era per temps da lavur reducids. Il 1896 č ella vegnida elegida en la suprastanza da l'Associaziun svizra da lavurers. Il 1897 ha ella represchentą la PS da la Svizra al Congress internaz. per la protecziun dals lavurers a Turitg. Suenter il suicidi da ses um ha C. surpiglią il 1898 la stamparia indebitada e transfurmą quella ens. cun ses associą, l'advocat Emil Huber, en in'interpresa moderna e prosperanta. L'ediziun da la revista da fam. infurmativa e divertenta «In freien Stunden» (abunament cumbiną cun in'assicuranza) č daventada in success. A l'entsch. dal 1900 č C. sa distanziada dal moviment dals lavurers per sa deditgar adina dapli ad incumbensas d'utilitad publica, p.ex. a la fundaziun da la chasa per mammas ed uffants Inselhof a Turitg ed a la protecziun da mammas nubilas. C. č stada ina da las persunalitads las pli extraordinarias en il moviment da lavurers da la Svizra. Ella č s'engaschada fermamain per interess sociopolitics e per l'organisaziun sindicala da las lavureras. Malgrą la mancanza d'ina furmaziun professiunala č ella stada in'interprendidra cun in grond success.
 


Ovras:
Erstrebtes und Erlebtes, 1929.

Litteratura:
Schweizer Frauen der Tat 3, 1929; Volksrecht, 18-11-1947; 6-5-1988.

Brigitte Studer

lemma precedents Conzett, ConradCoray, Johann de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :